Entrar en l’època de la noviolència

Entrar en l’època de la noviolència, de Jean-Marie Muller, planteja la urgència de trencar amb la ideologia de la «violència necessària» que és la base estructural de les nostres societats i bastir una filosofia de la noviolència que sigui «la pedra angular d’una cultura de la noviolència». Aquesta noviolència que ens proposa l’autor no defuig el conflicte ni la lluita; ben al contrari, la noviolència genera una acció indignada i de resistència. En aquest sentit la noviolència, com a filosofia i com a estratègia, «permet reconciliar l’exigència moral i el realisme polític». Tal com escriu Jean-Marie Muller, «el no de la noviolència no és un no de negació de la violència. És un no d’indignació. És un no de revolta. Un no de resistència. Al capdavall, la noviolència no és tant el rebuig de la violència com la lluita contra la violència. No és una abstenció, sinó una actuació. I és una bona actuació».